Mediocritat política i xenòfobia

Després d´uns dies d´absència per raons professionals, retorno a la meva activitat blocaire passant a comentar un tema que no em sorprèn gens -venint de qui ve- però que no per això vull passar per alt.

Em refereixo a la passejada del Sr. Albiol i la Sra. Sánchez-Camacho per Badalona el passat diumenge repartint tríptics de caire xenòfob on s´equiparava inmigració -en aquest cas rumana- amb delinqüència.

Animalades del PP com aquesta no em sorprenen gens, i de fet estic d´acord amb algun dels tertulians d´aquest matí al programa "El Món" de RAC1 quan, d´una manera molt sagaç, han indicat que aquest partit polític a Catalunya té uns membres tremendament mediocres. Bé, matitzo perquè generalitzar no és correcte. Diguem que conec més elements mediocres que no pas brillants. Ara bé, feta aquesta salvetat el que considero un greu acte d´irresponsabilitat política i una evidència més del pocavergonyes que poden ser determinats polítics és que, a preguntes d´en Basté, la Presidenta del Partit Popular a Catalunya hagi admès que no s´han près mesures com la destitució del Sr. Albiol, que s´han demanat disculpes i que "tema tancat".

"Tema tancat" per què? Perquè li convé, oi Sra. Sánchez-Camacho? A més del Sr. Albiol qui ha de demanar disculpes, sinceres, i assumir responsabilitats en aquest cas és vosté. Vosté va participar activament a la passejada de Badalona al costat d´aquest element, repartint tríptics als ciutadans. No m´empasso, no, no m´ho crec, que no fos conscient del contingut dels tríptics, que no en fos coneixedora, que no hagués avaluat prèviament el caràcter xenòfob del seu contingut. Si vosté acompanya aquest senyor per Badalona i reparteix tríptics amb ell vosté també ha faltat al respecte al col.lectiu rumanès i també ha estat xenòfoga.

Li he de dir que fins ara la tenia considerada com una "apaga focs" perquè els seus companys de Madrid no la ajudàven massa amb determinades declaracions i posicionaments en tot el referent a Catalunya. Ara bé, en aquesta ocasió vosté soleta s´ha posat en un jardinet del que ara no s´en sap sortir, i vosté ja té una edad per deixar de fer bestieses i per pensar abans d´actuar. Fent aquesta mena d´animalades es posa al nivell -per cert, molt baix- de l´ínclit Sr. Albiol.

Demostri categoria política i humana, faci una compareixença, demani perdó a la comunitat rumanesa i assumeixi responsabilitats.

Ah! M´en oblidava: i deixin de fer demagògia amb la qüestió de la immigració i abordin d´una vegada per totes aquest problema amb rigor i serietat.

P.D: Avui partit. Força Barça!!

Nova relliscada del Conseller Huguet

Després de les vacances de Setmana Santa reprenc la meva activitat blocaire. En aquesta ocasió vull parlar de la nova relliscada del Conseller d´Innovació, Universitats i Empresa, Sr. Josep Huguet, per la polèmica que gratuitament ha generat amb la estada dels joves universitaris britànics, més coneguda com a "saloufest".

Crec que a aquestes alçades no hauria d´estranyar a ningú, i molt menys als responsables de les administracions locals, associacions d´empreses turístiques i representants del sector, les paraules del conseller, la seva manca d´oportunitat i la seva facilitat per ficar constantment la pota i girar l´esquena a un sector que pateix d´una manera ferotge la crisis econòmica i la competència d´altres països.

Evidentment tots volem un turisme de qualitat, d´excel.lència diria jo, que reportés amplis guanys econòmics al territori i a les empreses turístiques i totes aquelles que depenen indirectament del turisme. Ara bé, si Salou acull amb els braços oberts la arribada d´aquest grup de joves cal que ens preguntem els motius i que analitzem:

a) si les perspectives econòmiques d´aquesta propera temporada, a l´igual que l´anterior, son negatives.

b) si l´administració autonòmica i en concret el Conseller Huguet ha emprès qualsevol mena d´acció i d´ajuts a un sector que a Catalunya té un pes específic importantíssim i que, malauradament, està deixat de la mà de Déu.

c) si l´administració autonòmica, a les fires i congressos del sector a Moscú, Irlanda, Madrid, etc... destina els mitjans, econòmics, tècnics i humans suficients, per captar un turisme d´alt nivell adquisitiu i de més llarga durada, per intentar allagar la temporada molt més enllà dels 2 mesos forts d´estiu.

d) si per captar aquesta demanda de qualitat, l´administració autonòmica està disposada a abocar recursos econòmics per millorar el territori en el seu sentit més ampli.

Sincerament crec que res d´això o ben poc es fa. Pel contrari, i ho comento com a exemple, amb la entrada en vigor de la Llei del Dret a l´Habitatge el Conseller i els tècnics de la seva conselleria (algú ha vist el nom de Turisme a la denominació?) es dediquen a torpedejar el sector dels apartaments turístics, fent cas omís a les reinvidicacions del sector que lluita per augmentar la qualitat del servei i, per altre banda, contra la oferta il.legal.

Un sector, el dels apartaments turistics, que concentra la major part dels llits ofertats a tota Catalunya, i que compta amb una llarga tradició de servei a turistes de totes les nacionalitats. Un sector que veu com ni tan sols se la convida a la mesa de negociació del Decret que ha de desenvolupar aquesta Llei d´Habitatge i com tampoc es pren en consideració el que es proposa per millorar la qualitat del servei i la imatge de Catalunya. Un sector que, per acabar, veu com la nova regulació, a més de no resoldre els problemes del turisme a Catalunya pel que fa als apartaments turístics, veu amb preocupació la arbitrarietat de la seva imposició i la evident inseguretat juridica que genera, amb el transcurs de més de dos anys sense un règim transitori (manca de tècnica legislativa)que ha col.locat a tots els empresaris registrats en la il.legalitat.

Després de tot això, a qui pot estranyar la ficada de pota del Sr. Huguet? Si a manca d´un altre turisme i abans de començar la Setmana Santa hi ha la possibilitat de rebre una ocupació que, segons indiquen les fonts, ha superat els 10 milions d´euros, benviguda sigui. Ara bé, jo també vull un turisme de qualitat i demano que l´administració autonòmica, i el Conseller Huguet, treballin conjuntament i amb un projecte a llarg termini per potenciar el turisme a Catalunya i la Costa Daurada.

Ho dic a les meves xerrades del diumenge entre amics i ho dic aquí: cal que els representants polítics siguin molt més entenimentats i prudents a l´hora de fer declaracions i que treballin realment pel bé comú del nostre país, i més en aquests moments d´incertesa i amb la crisi que amenaça una llarga, molt llarga, travesia pel desert.

Diumenge a Viliella

Aquest diumenge passat vam passar el dia, en familia, a Viliella. És un petit poble a la Cerdanya, lloc de naixença d´avantpassats de la meva dona, actualment amb poc menys de deu habitants fixes durant tot l´any.

Per un urbanita com jo, acostumat al bullici de la ciutat i de la platja durant les vacances, se´m feia agradable, però estrany, tanta calma i serenor. No sé si m´explico: per una banda, pensava que era un lloc molt especial i adient per passar alguns dies de descans, per relaxar-se, llegir o, més ben dit, acabar alguns de tants llibres començats i que, de vegades per mandra i molt sovint per manca de temps no he finalitzat, per fer llargues passejades en silenci, acompanyat de la Maria, perdent-nos per camins de terra humida. Per altre banda, acabava pensant que no hi aguantaria més de dos dies seguits, que tard o d´hora m´hauria d´escapar amb el cotxe a Martinet a pendre una coca-cola o a comprar el diari i mantenir contacte amb la realitat.

Potser per convence´m a mi mateix vaig fer un intent d´entrar a internet des del mòbil.... i res, potser al final, amb més pena que gloria, vaig aconseguir descarregar una plana amb tot d´errors.

No obstant aquestes reflexions interiors, aquest afany d´aclarir-me a mi mateix si encaixaria en un lloc com aquest, res va impedir que fos una jornada entranyable, rodejat de natura, d´aquella sensació de fredor sana i recomfortant, d´una bona sobretaula rodejat de cosins de Valls i Barcelona i, finalment, d´aquells acomiadaments que no s´acaven mai, abraçades, petons .... Suposo que més d´un de vosaltres ha viscut alguna vegada aquesta sensació, ja sabeu al que em refereixo, tenir el cotxe carregat, el motor en marxa, i res, que no hi ha manera que les dones acabin la conversa tot i que porten parlant des de les deu del matí.

Bromes a banda, espero tornar ben aviat per aquests paratges. Per si de cas, em vaig emportar un targeta del restaurant i d´un alberg on hi consta un correu electrònic i un número de telèfon mòbil. Ja sabeu: per si de cas tenim una punta d´estrés i hem de venir a fer neteja a les altures.

Guardiola

Tant ahir com avui llegeixo a la premsa digital la queixa que l´estament arbitral ha fet en contra de l´entrenador del Barça Pep Guardiola, demanant sanció o, si més no, amonestació, pel fet d´haver tillat de mentiders tant a l´àrbitre com al linier per la redacció de l´Acta del partit contra l´Almeria.

Suposo que molts de vosaltres heu tingut oportunitat de conèixer el contingut d´aquest acta, de la que s´han fet ressó molts programes esportius. En aquesta acta el col.legiat afirma que l´entrenador del Barça es va apropar a escassos centímetres de l´assistent (fins aquí, cert) i que aixecant els braços (fals) li va espetar "pitas todo al revés" (fals) i "no te enteras de nada" (fals).



Des d´aquell partit i l´acta en qüestió hi ha hagut dos programes esportius, de cadenes que precisament no poden considerar-se "pro-culers", que han evidenciat que en Pep Guardiola no va alçar els braços de forma airada ni tampoc va manifestar les frases que consten a l´acta. Per tant, que l´acta no és fidel amb la realitat dels fets és una evidencia més que contrastada, motiu que converteix en inexplicable com l´estament arbitral reprova a l´entrenador que qüestioni el contigut de la mateixa.... quan té tota la raó!

L´àrbitre, i per extensió els seus assistents, tenen el deure de fer complir al camp el reglament, decidint amb objectivitat i imparcialitat en totes les jugades del partit i, també, en tot el que passa fora del camp però que té relació directa amb el joc i el partit que es disputa (actitud de la banqueta, jugadors, entrenadors, staff tècnic, delegats, etc....). En aquest cas és més que evident que l´objectivitat a l´hora de redactar l´acta no es dona ni per causalitat (cal tenir en compte que l´acta es redacta inmediatament finalitzat el partit, amb el que no podrà excusar-se als col.legiats que en tant poc lapse de temps transcorregut alterin substancialment els fets realment succeïts). Tampoc han subsanat l´acta ni han reconegut el seu error -diuen que rectificar és de savis- un cop s´ha evidenciat, amb imatges, el despropòsit del contingut de l´acta.


Senyors del Comité: no reflectir a l´acta del partit, amb objectivitat, la realitat dels fets succeïts, i a més, no rectificar una vegada s´ha constatat la evidència, quin nom té? Només un: mentida. No em val l´error -si realment fos així l´haurien subsanat- ni tampoc que una vegada signada no es pot rectificar -fins i tot les ressolucions judicials on es constaten errors materials són subsanables d´ofici-. Així doncs, negar l´evidència i la realitat només té aquest qualificatiu: mentida -i mala fe- dels dos col.legiats- que faig extensiva a l´estament arbitral, que els ampara en un lamentable exercici de corporativisme.

Com deia Johann Cruyff a les rodes de premsa quan l´arbitratge era escandalosament nefast, "això està gravat i ho veu tota Europa". Doncs el mateix dic ara: les imatges de ben segur ja han donat la volta al món, i en cas que finalment s´expedienti al Pep Guardiola el Comité únicament es posarà en evidència. Animo al Pep a que defensi la veritat per damunt de tot i de tothom, que no s´aturi, que esgoti totes les vies -com ja va fer una vegada- i demostri que la veritat no pot ser en cap cas sancionada!

Punt de partida

Avui divendres 12 de març de 2010 començo aquesta aventura de crear un bloc personal. El meu propòsit és, en primer lloc, mantenir una certa constància en la publicació de continguts; el segon, que aquests continguts, que seràn diversos, resultin interessants i permetin conèixer les meves inquietuds i forma de pensar a totes aquelles persones que llegeixin el bloc; i tercer, tenir certa notorietat per la qualitat d´aquests continguts.

Espero complir tots els objectius i no semblar agoserat d´entrada.

Fins aviat