Aquest diumenge passat vam passar el dia, en familia, a Viliella. És un petit poble a la Cerdanya, lloc de naixença d´avantpassats de la meva dona, actualment amb poc menys de deu habitants fixes durant tot l´any.
Per un urbanita com jo, acostumat al bullici de la ciutat i de la platja durant les vacances, se´m feia agradable, però estrany, tanta calma i serenor. No sé si m´explico: per una banda, pensava que era un lloc molt especial i adient per passar alguns dies de descans, per relaxar-se, llegir o, més ben dit, acabar alguns de tants llibres començats i que, de vegades per mandra i molt sovint per manca de temps no he finalitzat, per fer llargues passejades en silenci, acompanyat de la Maria, perdent-nos per camins de terra humida. Per altre banda, acabava pensant que no hi aguantaria més de dos dies seguits, que tard o d´hora m´hauria d´escapar amb el cotxe a Martinet a pendre una coca-cola o a comprar el diari i mantenir contacte amb la realitat.
Potser per convence´m a mi mateix vaig fer un intent d´entrar a internet des del mòbil.... i res, potser al final, amb més pena que gloria, vaig aconseguir descarregar una plana amb tot d´errors.
No obstant aquestes reflexions interiors, aquest afany d´aclarir-me a mi mateix si encaixaria en un lloc com aquest, res va impedir que fos una jornada entranyable, rodejat de natura, d´aquella sensació de fredor sana i recomfortant, d´una bona sobretaula rodejat de cosins de Valls i Barcelona i, finalment, d´aquells acomiadaments que no s´acaven mai, abraçades, petons .... Suposo que més d´un de vosaltres ha viscut alguna vegada aquesta sensació, ja sabeu al que em refereixo, tenir el cotxe carregat, el motor en marxa, i res, que no hi ha manera que les dones acabin la conversa tot i que porten parlant des de les deu del matí.
Bromes a banda, espero tornar ben aviat per aquests paratges. Per si de cas, em vaig emportar un targeta del restaurant i d´un alberg on hi consta un correu electrònic i un número de telèfon mòbil. Ja sabeu: per si de cas tenim una punta d´estrés i hem de venir a fer neteja a les altures.
No hay comentarios:
Publicar un comentario