Diumenge a Viliella

Aquest diumenge passat vam passar el dia, en familia, a Viliella. És un petit poble a la Cerdanya, lloc de naixença d´avantpassats de la meva dona, actualment amb poc menys de deu habitants fixes durant tot l´any.

Per un urbanita com jo, acostumat al bullici de la ciutat i de la platja durant les vacances, se´m feia agradable, però estrany, tanta calma i serenor. No sé si m´explico: per una banda, pensava que era un lloc molt especial i adient per passar alguns dies de descans, per relaxar-se, llegir o, més ben dit, acabar alguns de tants llibres començats i que, de vegades per mandra i molt sovint per manca de temps no he finalitzat, per fer llargues passejades en silenci, acompanyat de la Maria, perdent-nos per camins de terra humida. Per altre banda, acabava pensant que no hi aguantaria més de dos dies seguits, que tard o d´hora m´hauria d´escapar amb el cotxe a Martinet a pendre una coca-cola o a comprar el diari i mantenir contacte amb la realitat.

Potser per convence´m a mi mateix vaig fer un intent d´entrar a internet des del mòbil.... i res, potser al final, amb més pena que gloria, vaig aconseguir descarregar una plana amb tot d´errors.

No obstant aquestes reflexions interiors, aquest afany d´aclarir-me a mi mateix si encaixaria en un lloc com aquest, res va impedir que fos una jornada entranyable, rodejat de natura, d´aquella sensació de fredor sana i recomfortant, d´una bona sobretaula rodejat de cosins de Valls i Barcelona i, finalment, d´aquells acomiadaments que no s´acaven mai, abraçades, petons .... Suposo que més d´un de vosaltres ha viscut alguna vegada aquesta sensació, ja sabeu al que em refereixo, tenir el cotxe carregat, el motor en marxa, i res, que no hi ha manera que les dones acabin la conversa tot i que porten parlant des de les deu del matí.

Bromes a banda, espero tornar ben aviat per aquests paratges. Per si de cas, em vaig emportar un targeta del restaurant i d´un alberg on hi consta un correu electrònic i un número de telèfon mòbil. Ja sabeu: per si de cas tenim una punta d´estrés i hem de venir a fer neteja a les altures.

Guardiola

Tant ahir com avui llegeixo a la premsa digital la queixa que l´estament arbitral ha fet en contra de l´entrenador del Barça Pep Guardiola, demanant sanció o, si més no, amonestació, pel fet d´haver tillat de mentiders tant a l´àrbitre com al linier per la redacció de l´Acta del partit contra l´Almeria.

Suposo que molts de vosaltres heu tingut oportunitat de conèixer el contingut d´aquest acta, de la que s´han fet ressó molts programes esportius. En aquesta acta el col.legiat afirma que l´entrenador del Barça es va apropar a escassos centímetres de l´assistent (fins aquí, cert) i que aixecant els braços (fals) li va espetar "pitas todo al revés" (fals) i "no te enteras de nada" (fals).



Des d´aquell partit i l´acta en qüestió hi ha hagut dos programes esportius, de cadenes que precisament no poden considerar-se "pro-culers", que han evidenciat que en Pep Guardiola no va alçar els braços de forma airada ni tampoc va manifestar les frases que consten a l´acta. Per tant, que l´acta no és fidel amb la realitat dels fets és una evidencia més que contrastada, motiu que converteix en inexplicable com l´estament arbitral reprova a l´entrenador que qüestioni el contigut de la mateixa.... quan té tota la raó!

L´àrbitre, i per extensió els seus assistents, tenen el deure de fer complir al camp el reglament, decidint amb objectivitat i imparcialitat en totes les jugades del partit i, també, en tot el que passa fora del camp però que té relació directa amb el joc i el partit que es disputa (actitud de la banqueta, jugadors, entrenadors, staff tècnic, delegats, etc....). En aquest cas és més que evident que l´objectivitat a l´hora de redactar l´acta no es dona ni per causalitat (cal tenir en compte que l´acta es redacta inmediatament finalitzat el partit, amb el que no podrà excusar-se als col.legiats que en tant poc lapse de temps transcorregut alterin substancialment els fets realment succeïts). Tampoc han subsanat l´acta ni han reconegut el seu error -diuen que rectificar és de savis- un cop s´ha evidenciat, amb imatges, el despropòsit del contingut de l´acta.


Senyors del Comité: no reflectir a l´acta del partit, amb objectivitat, la realitat dels fets succeïts, i a més, no rectificar una vegada s´ha constatat la evidència, quin nom té? Només un: mentida. No em val l´error -si realment fos així l´haurien subsanat- ni tampoc que una vegada signada no es pot rectificar -fins i tot les ressolucions judicials on es constaten errors materials són subsanables d´ofici-. Així doncs, negar l´evidència i la realitat només té aquest qualificatiu: mentida -i mala fe- dels dos col.legiats- que faig extensiva a l´estament arbitral, que els ampara en un lamentable exercici de corporativisme.

Com deia Johann Cruyff a les rodes de premsa quan l´arbitratge era escandalosament nefast, "això està gravat i ho veu tota Europa". Doncs el mateix dic ara: les imatges de ben segur ja han donat la volta al món, i en cas que finalment s´expedienti al Pep Guardiola el Comité únicament es posarà en evidència. Animo al Pep a que defensi la veritat per damunt de tot i de tothom, que no s´aturi, que esgoti totes les vies -com ja va fer una vegada- i demostri que la veritat no pot ser en cap cas sancionada!

Punt de partida

Avui divendres 12 de març de 2010 començo aquesta aventura de crear un bloc personal. El meu propòsit és, en primer lloc, mantenir una certa constància en la publicació de continguts; el segon, que aquests continguts, que seràn diversos, resultin interessants i permetin conèixer les meves inquietuds i forma de pensar a totes aquelles persones que llegeixin el bloc; i tercer, tenir certa notorietat per la qualitat d´aquests continguts.

Espero complir tots els objectius i no semblar agoserat d´entrada.

Fins aviat